Carles Gisbert i Jordi Linares s'endin-se'n en una fascinant aventura per a trobar el petroglif de l'alt de les Pedreres #Alcoi ¿un altar de sacrificis prehistòric?
En aquesta nova missió especial d'ALCOYANOS POR EL MUNDO, ens desplacem fins a la zona del barranc del Cint, Alt de les Pedreres i ermita de Sant Cristòfol d'Alcoi per a analitzar un dels conjunts d'art rupestre en format petroglif més enigmàtics de la nostra geografia: un d'ells relacionat amb ritus ancestrals de sacrifici. De la mà de Carles Gisbert, investigador i especialista en inscultures, desglossem en quatre moments les troballes de quatre pretroglifs en un xicotet espai barrejant la història, l'astronomia i el misticisme amagat en estes pedres mil·lenàries.
📌 La Primera Creu (L'antiga senda)
Anàlisi del primer cruciforme del camí, actualment ocult per l'acció humana moderna. Detalls i visió de Carles Gisbert: Gisbert denuncia obertament en aquest bloc un "atemptat patrimonial conscient": la col·locació d'una placa commemorativa de ciment que tapa quasi totalment el gravat. Es tracta d'una creu llatina de repicat profund (2 cm) utilitzada a l'Edat Mitjana com a ritual de protecció per als caminants i per a "netejar" espiritualment un sender que originalment albergava rituals pagans.
📌 La Segona Creu o forma d'Àngel" (El marcador solsticial)
Estudi de la famosa figura geométrica orientada cap a l'ortus solar. Detalls i visió de Carles Gisbert: ens descobreix la seua vertadera funció: un marcador arqueoastronòmic. Gràcies a les seues mesuraments de brúixola, Gisbert demostra que el disseny està alineat mil·limètricament amb els solsticis d'estiu i d'hivern. El primer raig de sol de juny travessa el canal central de la roca, confirmant que abans de ser una creu cristiana, era un calendari solar de l'Edat dels Metalls per a controlar els cicles agrícoles.
📌 La Joia de la Corona (El "collar" de cassoletes, altar de sacrificis?)
Presentació del panell d'inscultures més important, complex i enigmàtic del conjunt. Detalls i visió de Carles Gisbert: Un gran altar de roca horitzontal on apareix un gran "collar" o línia tancada de cassoletes. La gran aportació de Carles Gisbert en aquesta secció és la identificació d'una raresa tipològica: la combinació de cassoletes perfectament rodones amb cassoletes quadrades.
Estem parlant d'un altar de sacrificis rituals prehistòrics? Gisbert exposa la teoria científica:
-Lloc de libacions: Un espai ritual on es recollien líquids sagrats (aigua, llet, vi) en una cassolleta redona i visceres d'animals sacrificats en una quadrada. La sang fluïa pels canalicles connectant les dues formes redona i quadrada (és un patró que es repeteix en altres llocs al món)
📌 L'Última Creu a l'Ermita de Sant Cristòfol
Culminació de la ruta en el punt més alt, on se situa l'ermita. Detalls i visió de Carles Gisbert: Gravada directament sobre la roca mare on es recolza l'absis del temple, aquesta última creu mostra un acabat de línies rectes i perfectament polides, fetes ja amb ferramentes de ferro avançades. Carles Gisbert explica que aquesta creu marca el triomf final del sincretisme religiós. L'Església, en lloc de prohibir les pujades rituals a la muntanya, va edificar l'ermita baix l'advocació de Sant Cristòfol (protector dels viatgers), aconseguint que els antics cultes a la natura es transformaren en processons cristianes fins al cim. Esta creu va ser identificada per Guillem Torres i Perea
