El Cavallet de l’Aparició de Sant Jordi: memòria, ciència i supervivència d’un símbol
L’acte de l’Aparició de Sant Jordi sobre els merlets del Castell de Festes d’Alcoi és, sens dubte, el moment més emotiu i simbòlic que tanca la Trilogia Festera. Al centre d’aquest miracle perpetu, la figura del Cavallet de cartó ha estat l’element silent que ha permès al Sant Jordiet cavalcar entre els núvols de pólvora durant generacions. El projecte impulsat per l’Alferesia dels Realistes 2026 ha permès, per primera vegada, desvetllar els secrets d’aquesta peça, revelant que no som davant d’un simple objecte d’atrezzo, sinó davant d’un tresor històric d’un valor incalculable.
1. El Projecte i la recerca de la identitat
La voluntat de l'alferes de la Filà Realistes de donar un nou cavall per a l’acte de l’Aparició no va nàixer d’un simple desig de renovació, sinó d’un compromís amb el patrimoni. En analitzar el cavall antic, s’observà que la seua morfologia —un cavall tord en actitud de posada— responia a cànons artístics de domini i heroisme propis del barroc. Les primeres visites tècniques i l'escaneig tridimensional realitzat per professionals van fixar la memòria digital de la seua forma per garantir-ne la rèplica fidel.
2. L’Anàlisi científica: radiografies i carboni 14
Per conèixer la vertadera naturalesa del Cavallet, es van realitzar estudis d’avantguarda. Les radiografies portades a terme per Indalecio Carbonell i pel veterinari Juan Sirvent van revelar un complex "esquelet" intern de barres de ferro i reforços de fusta. Aquesta estructura és la que ha permès que una peça aparentment lleugera suportara el pes de xiquets i, fins i tot, de dos adults en proves de càrrega històriques.
No obstant això, la dada més sorprenent va arribar amb les proves de Carboni 14 realitzades pel laboratori Carbonus en coordinació amb la Universitat de Salamanca. Les mostres de fusta i, sobretot, de cartó pedra (cel·lulosa) van llançar resultats estadístics contundents:
Amb una probabilitat del 88,9%, la peça es va fabricar entre els anys 1693 i 1878.
La franja més probable se situa entre 1810 i 1878 (62,6%), tot i que el material cel·lulòsic presenta cronologies compatibles amb finals del segle XVII.
Aquesta conclusió científica acredita el Cavallet com una obra històrica autèntica del barroc final, sent l’element iconogràfic religiós conservat més antic d’Alcoi.
3. Un supervivent de la història d'Espanya
La conclusió final sobre la datació ens col·loca davant d’un autèntic supervivent. Aquest cavall de cartó ha sobreviscut a esdeveniments bèl·lics i socials que van destruir gran part del patrimoni d’Alcoi:
Ha vist passar regnats des dels últims Àustries fins als Borbons actuals, incloent-hi la Guerra de Successió, la invasió napoleònica, les Guerres Carlistes i les turbulències del segle XIX.
Va resistir els períodes de la Primera i Segona República, així com la Guerra Civil Espanyola, períodes especialment convulsos per a la imatgeria religiosa.
La investigació conclou que el seu secret per a la supervivència va ser, paradoxalment, "estar incomplet". Al Cavallet li faltava la figura de Sant Jordi a sobre (que era encarnada per un xiquet viu), i això va fer que fos considerat sovint com un simple "atrezzo" de teatre o una iconografia menor. Aquesta ambigüitat li va permetre passar desapercebut davant la fúria iconoclasta que sí que va acabar amb altres imatges sagrades completes, com les talles eqüestres de 1810 i 1867 que van desaparèixer el 1936.
4. Crònica visual: De Rafael Llorca a Lorenzo Ferrándiz
L'estudi de la memòria gràfica permet traçar el recorregut d'aquest objecte a través de les imatges de l'època. La recerca estableix dues fites fonamentals que delimiten el període d'estudi de la seua utilització més clàssica:
Rafael Llorca Ibáñez (Sant Jordiet als anys 1898-1900): La primera vegada que el cavall apareix documentat en un estudi fotogràfic amb un Sant Jordiet és en l'època d'aquest xiquet. També és el mateix exemplar que s'observa en la cèlebre fotografia de 1896 de Sinesio Delgado, on apareix sobre una carrossa a la Plaça d'Espanya. Per desgràcia, el propi Rafael Llorca va morir a mans de radicals republicans quan intentava salvar les figures religioses de l'església de santa Maria.
Lorenzo Ferrándiz (1951): L’última gran representació d’estudi amb aquest cavallet clàssic abans de l’evolució cap a fotografies més dinàmiques de carrer se situa en l’època de Lorenzo Ferrándiz.
Al llarg d'aquest mig segle, el cavall va patir múltiples restauracions i canvis de policromia degut al desgast per l'ús continuat, com s'aprecia en les fotos de Jorge Boronat (1924-1926).
5. Difusió del projecte: El llibre de la memòria
Tota aquesta vasta tasca de recerca, anàlisi i recuperació ha quedat plasmada per a la posteritat en una obra bibliogràfica de referència. El passat 23 de març a les 20:00 h, es va dur a terme la presentació oficial del llibre que recull de manera integral tot aquest projecte de l'Alferesia Realista 2026.
L'obra ha estat coordinada per Raúl Llopis, qui ha sabut aglutinar les diferents vessants del projecte. La fonamental part històrica i de datació ha estat a càrrec de Jordi Linares i Francisco Fernando "Kiko Templario", els qui han aportat el rigor documental i l'anàlisi contextual necessari per entendre per què aquesta peça és una joia única en el panorama festiu i artístic valencià.
6. Conclusions i llegat
El Cavallet de l'Aparició és molt més que fusta i cartó; és l'ànima resilient d'Alcoi. L'estudi científic justifica plenament la decisió de retirar la peça original de l'ús festiu per preservar-la com un bé patrimonial històric en el Museu Alcoià de la Festa (MAF). Gràcies a la generositat de l'Alferesia dels Realistes, el nou cavall —obra de Carrosses José i l'artista Gloria Segura— agafarà el relleu el 23 d'abril del 2026, garantint que el miracle de l'Aparició continue viu mentre l'original descansa com el testimoni barroc més antic de la nostra devoció.
